El Fort de Douaumont va ser el fort més gran i més alt de l'anell de 19 grans obres defensives que havien protegit la ciutat de Verdun, França, des de la dècada de 1890. El 1915, l'Estat Major francès va decidir desarmar de manera parcial els forts de la zona, ha que havia conclòs que no podien resistir els bombardejos dels canons gamma de 420 polzades que les tropes alemanyes havien utilitzat per a anorrear els forts belgues l'agost de 1914. Així, el 25 de febrer, el fort va poder ser capturat sense esforç per una comitiva de 19 oficials i 79 soldats alemanys, que es van poder esmunyir per una finestra que donava al fossar. La ràpida caiguda del fort, només tres dies després del començament de la batalla de Verdun, va sorprendre l'exèrcit francès, que va preparar l'escenari per a la resta d'una batalla que va durar nou mesos, amb un cost humà enorme. Douaumont va ser finalment recuperat per tres divisions d'infanteria del Segon Exèrcit, durant la primera batalla ofensiva de Verdun, el 24 d'octubre de 1916, assalt que va posar punt final a la batalla.